De planta rectangular, compta amb una torre situada en el centre, de tres altures i soterrani, construïda en tapial sobre basament de maçoneria. La torre té una base quadrada de 7,3 per 7,3 metres i una altura aproximada de 16,5 metres sobre el terreny circumdant. Uns magraners silvestres abandonats al voltant del castell donen fe de la construcció d’aquesta talaia-fortalesa pels àrabs, ja que van ser ells, precisament, els que van introduir el cultiu de magraners en la península ibèrica. De fet, el topònim deriva de l’àrab العدوة (al-ʿidwa) «la riba [d’un riu]». La seua primera referència documental ens ve del “Libre del Repartiment”, de 1238.