Formava part del recinte emmurallat d’una alqueria musulmana en què estratègicament situada, estaven vinculades amb un sistema defensiu d’una àrea geogràfica determinada, en vies de comunicació, en muntanyes, valls i rius. La torre d’una alqueria estava totalment integrada en ella i es podia utilitzar com a magatzem o graner de la comunitat llauradora que residia en ella.

Jaume I va donar el lloc i la torre al cavaller Però de Montagut, que va transformar la torre en un castell o fortalesa senyorial. A aquest efecte es rebaixe el baluard o pas de ronda perimetral, unint-lo a la torre amb una volta de canó que li va donar un aspecte de caixa forta o graner. A partir del S. XVIII, el castell va perdre tota funció defensiva i de protecció, utilitzant-se durant diversos segles per a altres menesters.